...Continuació
Ho va descobrir
just en sortir al terrat!
Una munió de corrues, unes cap
aquí, les altres cap allà...omplien tot el terra. Invadien els cactus, les
torratxes dels roserets, les dels nerets, dels geranis i es feien mestresses de
cada pam de terra que tenien a l’abast:
-Les formigues!!!
I a Cal Pensiró es va assabentar
que ja feia dies que no paraven de vendre insecticides i pòlvores especials i
que ja no en tenien ni un per mostra.
A Vic, a Can
Junyent s’havien quedat sense existències i de les altres drogueries ni
en parlem.
Les formigues es mutiplicaven i
s’escampaven. La plaga s’extenia cap a mar. Fins i tot la seva cunyada de Blanes es queixava que se li havien
apoderat de la cuina, que anaven com boges darrera el sucre. I això ja era el
pa de cada dia. El terra semblava un formatge de forats i les formigues havien
perdut la vergonya. S’enduien el sucre,
l’ arròs i qualsevol grana que arreplegaven de les cuines i del rebost.
Els blats, que havien quedat esparsos pels camps després de la sega,
desapareixien com per art d’encantament amb el tràfec de les formigues i els
dels graners i dels magatzems, ai làs!, tres quarts del mateix. Realment aquells
insectes feien l’agost i festa major i tot!
Calia trobar
una solució ja, urgent i de pressa. Però, quina? Allò ja se li escapava de les
mans, era màgia de la bona o sinó química de la forta, que era la solució
adoptada per la majoria dels mortals...Ara, es donava el cas, que no es podien
refiar ni d’un mal esprai. Calia buscar una fòrmula antiga, natural i efectiva
que les aturés però que no les liquidés...
I ja la tornem a tenir
tancada a dalt més alt de casa seva i en
dejuni una altra vegada buscant fòrmules màgiques o magistrals.
Continuarà
P.D : Aquesta bruixa ens vol donar una sorpresa per la
Festa Major de Perafita que és el dia de Sant Pere, el 29 de juny. Molta atenció a les pistes (pel poble i per aquest bloc)
