dimarts, 4 de desembre del 2018

I, JA SÓN TRES CONTES DE FIL I CANYA!

Diumenge, 2 de desembre, vam poder  presentar el tercer conte de fil i canya de la Bruixa de Perafita.
A les dotze del migdia, tradició endiumenjada de després de missa, ens vam trobar al Niu, el nostre local social. Ens vam aplegar una bona colleta ( les fotos en són testimoni ) per conèixer i tocar l'edició en paper de "Les reines del carrer Major : Orenetes i Falzies". 
Els que ja havíeu llegit el conte per aquest blog, no descobríeu cap misteri. Bé, sí! Els últims dibuixos del conte. La preocupació i cura de les orenetes per part de l'Aseret la teníeu ben present. No és estrany, doncs que en el marc d'aquesta festa cultural hi hagués sengles xerrades naturalistes sobre les orenetes. La primera a càrrec de Ramon Baucells del Grup Naturalistes d'Osona, va fer el retrat de les orenetes i falciots de Perafita, dient-ne les característiques i costums. Ho va il·lustrar amb diapositives i ens va mostrar els diferents nius . Va parlar de la migració i de les rutes. També del Projecte Orenetes per mirar de mantenir-ne la població tant necessària per reduïr la quantitat de mosquits a l'estiu. El públic interessat va fer preguntes i aportacions ocellaires. 
Tot esperant que arribés l'Eva , que faria de traductora de Zale Badiane, que va fer la xerrada en  francès, vam tastar el xarop d'anar lluny,  gentilesa i  elaboració de Ca la Mònica del Mig.
En Zale ens va parlar de les orenetes al Senegal, de quan arribaven i fins quan s'hi estaven, D'on feien els nius, i com. De com s'anomenaven en francès, "hirondelle de cheminée", perquè cerquen l'escalfor de les xemeneies, on hi solen fer el niu. De les grans zones humides, on és concentraven i de la sabana. L'oreneta tan petita amb la seva forma aerodinàmica és capaç de fer més de 10.000 km  per migrar d'un continent a l'altre. En Zale feia preguntes al públic tot motivant la curiositat i la participació. 
Després hi va haver vermut perafitenc : olives, patates rosses, llonganissa i formatge.
Moltes gràcies a tots els que hi vàreu ser ( també els que hi fóreu de pensament). 

.Un clic a la fotografia de Maria Manzanares Ferrer per veure l'àlbum de fotos.

dimecres, 28 de novembre del 2018

POSTAL DE LA TSUIT I DE LA TXIRRIP



Parc National des Oiseaux de Djoudj,
      Debi, Senegal.

Estimada Aseret,
No podrem ser a la presentació del nostre
Conte “Les reines del carrer Major : Orenetes
i  falzies”, ja que ens enxampa en la nostra
estada a l’Àfrica. Esperem que la xerrada`                         
sobre les orenetes que fareu  al Niu,
el diumenge 2 de desembre a les  12,                       
sigui tot un èxit.                                          Na Aseret   
Estem molt contentes dels nius que                    Cal Cansdemesavall
hem deixat al Carrer Major, però alhora,            08589 Perafita
 estem tristoies perquè un parell de famílies         El Lluçanès
se n`han anat a viure a fora de Perafita.            Països Catalans
Molts records a tots , amiga , i fins la primavera
que ve. 
          Tsuit i Txirrip

dissabte, 24 de novembre del 2018

AMB GANES I IMPACIÈNCIA

Aviat , molt aviat podrem fullejar, mirar, llegir un nou conte de fil i canya , protagonitzat per la Bruixa de Perafita, els Mixus, unes orenetes molt eixerides i una garsa.
Esteu al cas!

dijous, 20 de setembre del 2018

ESTAN A L'EXPECTATIVA

Els Mixus, estan a l'expectativa. I l'Aseret, i tots plegats : vosaltres amics i amigues d'aquesta bruixa singular.
Un conte que  es cou lentament però que es va fent.
La impaciència , tan habitual en els temps que corren, no és bona quan volem reixir en un treball col·lectiu com és el cas d'aquests contes de la Bruixa de Perafita. Per això us demanem " paciència , que és la mare de la ciència".
 Mentrestant  esteu convidats a dir-hi la vostra i a donar vida al blog.
Recordar-vos també, que l'Aseret, una vegada més us demana que l'il·lumineu en els nous reptes que es plantegen, amb les vostres opinions.

dilluns, 20 d’agost del 2018

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 4


L’Aseret quan passa pel Carrer Major, cerca amb la mirada els nius d’oreneta. En compta un, dos, tres. Recorda, enyorada , quan les orenetes i les falzies, n’eren les reines. Sempre havia tingut feinada a distingir-les. De petita el tiet Pepet li deia “ Fixa’t en les ales, les falzies les tenen llargues i no poden parar a terra”.
Quan va arribar a Perafita, d’això ja fa més de quaranta anys es meravellava de la quantitat de nius del Carrer Major, sobretot des de Cal Xicarol fins a Cal Xères. Només superat a Estremoz del Portugal fronterer amb Extremadura, on va al·lucinar en veure els nius apilats l’un sobre l’altre fent pisos, aprofitant el recer d’unes barbacanes ben xiques. I ara al Carrer Major, només un, dos o tres nius, perquè  les reines del Carrer Major s’escolen per finestres obertes de cases solitàries i cerquen fer-s’hi el niu al dalt més alt, amb l’ai al cor sempre.
La nostra bruixa, reflexionant-hi, pensa que si les orenetes se’n van del Carrer Major, no és ben bé per manca de lloc per fer-s’hi el niu, no. Se’n van de tristesa. Elles que són sociables de mena, necessiten viure amb gent. Són les reines de carrers amb canalla, d’homes i de dones que hi transiten, s’hi aturen, parlen i hi viuen. Al nostre carrer Major poques reines volant i pocs reietons jugant, en canvi de cases buides , un pilot!
Un altre problema, o ben mirat dos : Cada vegada menys orenetes i un poble que se’ns despobla.
Caldrà fer una altra crida? L’Aseret no en té cap dubte. Compta amb uns amics i aliats que en saben molt.

-Amb vosaltres hi pot comptar? La voleu ajudar a resoldre aquests problemes?
Dieu-hi la vostra i escriviu a l’Aseret:
-Què podem fer per ajudar les orenetes a tornar cada primavera?
-Com podem cuidar-les?
Si no volem que el poble de Perafita perdi més població, com podríem engrescar les famílies per quedar-s’hi a viure?

                   Fi d'aquesta història, però amb ganes de viure més aventures.




divendres, 20 de juliol del 2018

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 3


La Bruixa de Perafita, els Mixus i la Garsa garseta s’han enfilat dalt la picea més alta, per no perdre pistonada del periple del nuvolet gris marengo que fa parada de tant en tant i deixa anar un ruixat intermitent i regular. L’han vist a fer tota la volta i un tros més enllà de la Riereta i a prop de Mascarella, s’ha esfilagarsat i s’ha fos en el cel blau.
La colla d’amics es queden dalt de l’arbre reposant una estona per comentar la jugada o senzillament fer-la petar. Els Mixus es queixen que últimament no es veuen tants ocells, que no és com anys enrera,…que sort en tenen del pinso i de ser uns gats de casa que sinó la passarien prima.
La Garsa garseta els diu:
-Vosaltres rai que feu gràcia i sou polits i sempre trobeu qui us adopti. A nosaltres les garses, encara que siguem eixerides i hàbils imitadores del parlar humà, no ens volen per caganeres. A més a més com que tenim tanta afició als lluentons, ens tenen per lladregotes. Ai, ai! Cada vegada ens costa més trobar arbres prou alts per fer-hi el niu a prop dels pobles.
-Tens raó Garsa garseta – li  respon l’Aseret – Cada vegada els ocells i els animalons ho teniu més difícil. Les orenetes tan estimades en altres temps, ara ho tenen pelut per poder niar a les cases que si no fan obres ja han pintat i vés a saber què hi posen en aquestes pintures que quan ets a la vora et costa de respirar i ves quina oreneta hi voldrà fer el niu.
-Tsuit tsuit – diu l’oreneta.
- Txirrip – diu la cuablanca.
-Mita-les! Ja les tenim aquí – Se n’alegra l’Aseret.
La Tsuit i la Txirrip, al captard, vénen a abeurar-se a la piscina de l’Aseret, tot fent passades de vol ample plenes de tsuits i txirrips que criden l’Aseret que abocada a la barana del terrat les contempla i les escolta. És quan ho aprofita per comptar-les i recomptar-les, les estudia i n’interpreta refilets i xisclets. Li expliquen com estan, en sap els naixements, esbrina les que han tornat i les que s’han perdut pel camí, també si han hagut de cercar casa nova en trobar-se el niu aterrat  o si se’n van del poble. Les orenetes, delicades com són, no volen arriscar la niada.                         
                                                           Continuarà       

divendres, 22 de juny del 2018

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 2


Caldrà fer un preparat de descontaminació i no pot perdre el temps. Per recuperar la forma humana refà el ritual de primavera a l’inrevés, això  és començant pel final. Desperta els Mixus del seu son encantat, segur que no heu vist mai uns ajudants més eficients. L’activitat esdevé frenètica a la cuina de Cal Cansdemesavall. L’espai sembla que tingui vida pròpia, s’eixampla i s’estreny amb la taula que es mou i les portes dels armaris que s’obren i es tanquen soles. L’Aseret no toca de peus a terra i els Mixus no paren quiets.
-Aquiles, un grapat d’argila tova.
-Ulisses, vint codolells de riera.
I l’olla al foc que ja arrenca el bull.
-Aquiles, una branca de romaní, dues de farigola i set fulles de llorer.
-Ulisses, cent grams de carbó vegetal.
L’ Aseret des de la finestra crida:
-Garsa garseta, em portes una buina, si us plau?
L’un darrera l’altre els ingredients cap dins de l’olla i  ja fan xup xup amb alegria.
-Aquiles, una mica del teu pipí.
-Ulisses, una mica del teu pipí.
Apa! Fins i tot pixats de gat i caca de vaca! Però això no és tot, perquè el toc final será una magnífica escopinada de bruixa i el vapor fumejant prendrà un color gris marengo que omplirà la cuina fins a concentrar-se en una mena de mànega prima que s’escaparà per la llar de foc, xemeneia amunt. Un cop a fora, el veurem convertit en nuvolet gris marengo, que parat sobre la bassa de les granotes, deixa anar una plugeta fina durant tres minuts, fa una parada de tres minuts de repòs i tres minuts més de pluja fina. Un ventet suau l’ha empès cap a l’indret de Bassès i ha visitat totes les basses, totes les fonts i tots els rierols del municipi.
                                                               Continuarà
                                                           

dilluns, 14 de maig del 2018

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 1.


Emprèn, en una embranzida extraordinària, el vol cap al poble. La primera passada serà ràpida, per comprovar si l’activitat oreneta és l’habitual. En el segon tomb farà parada  de visita particular a cada niu, per veure si tot va bé o si els cal cap ajuda. Disposada sempre a donar un cop de mà, també màgic, si convé, perquè no se sap mai, d’uns anys ençà, la vida de les orenetes s’ha complicat de mala manera. Per això, aprofita per estudiar com ajudar-les quan les seves amigues són a l’Àfrica.
Aquesta vegada les ha trobat garlant amb les veïnes , explicant-se les peripècies del viatge. Totes a l’hora en una piuladissa incansable i, qui no, després d’un camí tant llarg i ple d’anècdotes.
-Tsuit com estan els nius? – Els pregunta sense ni fer parada.
-Bé! Una mica deixats i bruts, però ben sencers!
-Me n’alegro! Adééééééééééu!- - L’Aseret continua el vol i se’n va a trobar la Txirrip.
- Txirrip, com estan els nius?
-Bé! Una mica deixats I bruts, però sencers!
-Quina alegria Txirrip! Arreveure!
Ara a l’Aseret li cal anar a inspeccionar les basses, les fonts i els rierols on acostumen abeurar-se. Amb un glop en té prou per adonar-se de si l’aigua està prou bé. Avui, igual que en els últims set anys, ha hagut de tornar volant a casa després del primer glop i li ha anat d’un pèl de no caure marejada abans d’arribar-hi. Mai no saps què et pots trobar en les aigües i sobretot, en les estancades.
                                                        
                                                                 Continuarà

dissabte, 14 d’abril del 2018

LES REINES DEL CARRER MAJOR : ORENETES I FALZIES.


La Tsuit i la Txirrip, orenetes, acaben d’arribar del seu viatge africà i fan dues voltes alegres a Cal Cansdemesavall. Saluden amb tsuits i txirrips la seva amiga Aseret.
La nostra bruixa tot just té temps de saludar-les amb la mà que les orenetes continuen el seu camí de salutacions alegres per tot el poble de Perafita. Tenen pressa per retrobar el niu i estaran ocupades tot el dia, ho sap de cada any. Si estan de sort i el troben sencer, només els caldrà fer-hi endreça, sinó els tocarà refer-lo i apa, a pastar fang amb brins herba per construir-lo de nou.
L’Aseret contenta de reveure-les, inicia un seguit de rituals de primavera al seu terrat. Primer adormirà els Mixus en un son profund, no fos cas que de l’emoció, comencessin a caçar a fora d’hora tota mena d’ocellics. Enfilada a la taula gesticula i xerroteja imitant les orenetes. De tant en tant submergeix una escombreta d’herbes aromàtiques i flors seques dins una palangana d’aigua d’olor i n’espargeix el líquid amb amples revolades. Fins a quatre vegades i mentre revolta la taula tot simulant el vol d’oreneta. Pel mes de març, pel mes d’abril, pel mes de maig i per la Tsuit i la Txirrip, portadores de primaveres.
 -Llarga vida per tu, Tsuit! Llarga vida per tu, Txirrip! Orenetes estimades!.- I, l’Aseret en aquest punt, pren forma d’oreneta i li falten ales i ganes d’ anar-les a  cercar.
                                                                     Continuarà

dijous, 15 de març del 2018

TOT ESPERANT LES ORENETES

Tot esperant les orenetes, protagonistes del proper conte de la Bruixa de  Perafita, us convido a passejar-vos per les diferents pàgines d'aquest bloc. Descobrireu alguna cosa més d'aquesta bruixa lluçanesa i de l'entorn on es mou.
Si obriu la pàgina des del mòbil us recomano que aneu a la versió web que us donarà una visió del que podeu trobar al bloc, a més a més dels contes, esclar.
No us dono més pistes perquè sempre fa il·lusió descobrir llocs nous, ni que sigui virtualment.

diumenge, 25 de febrer del 2018

HE ESTAT EN QUATRE LLOCS COMPTATS

He estat en quatre llocs comptats
i m'he endut records amb la mirada.
Orenelles del meu carrer
desperten niades llunyanes.
Estremoz de sol radiant.
Negres i blanques s'amunteguen en pisos
cercant la fresca en minses barbacanes.
Som forasters i els únics que ronden.
És l'hora de la migdiada.
                          Perafita, 27 de setembre de 2013


diumenge, 11 de febrer del 2018

UNA PRESENTACIÓ PASSADA PER AIGUA

La màgia hivernal ens va fer una mala passada i la festa de la Candelera de Perafita va ser passada per aigua. Ai, que els llibres no volen aigua!
L'Aseret i els seus representats trinaven de bon matí, empipats i remullats. La fira i la festa es va fer : quatre parades, i uns quants carruatges, amb cobla i els bastoners de Sant Bartomeu, la banda de l'escola...Vam seguir  els dos tombs amb paraigües i  el concert de la banda i  de sardanes  es va fer a l'església. Hi va haver gent però res a veure a una Candelera riallera. Esclar que no era la de veritat, que va ser divendres, 2  i va riure.

divendres, 2 de febrer del 2018

Les manualitats d'una bruixa.

Ja tenim l'Aseret treballant a tota pastilla per tenir  a punt el conte "El Secret de Can Barrina o l'origen d'una bruixa" . L'autoedició és tot un repte i sobretot voler-ho fer en un format senzill com és el de fil i canya.
-Ai, quins nirvis!

dimarts, 2 de gener del 2018

EL secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa 3.


Se li va fer fosc. Amb la mica de llum de la posta encara llegia.
-Aseret, on ets?.- l’Onairam ,el seu home , la cridava.
Com tantes vegades, no va respondre. No el va sentir. Estava “empanada”, com deia la seva filla. L’Aseret li responia que de cap manera, que res d’ encantada, que era capacitat de concentració.
L’Onairam la va trobar al·lucinant per la troballa màgica, i mai tan ben dit.
La va haver de sacsejar per fer-la tornar a la realitat. I fou, aleshores, quan se li va engegar la xerrameca amb una eufòria desbordada que no va parar en tot en viatge de tornada. Tot va ser voler-li explicar amb pèls i senyals, des de la troballa a les sensacions viscudes mentre passava els fulls.
 Aquella nit, com tantes d’altres, no hi va haver sopar. Incapaç de cuinar, cadascú es va espavilar com va poder . Sopes de llet la canalla i ella i el seu home, llet amb galetes.
Aquella nit fou farcida de somnis inquiets. Barrija barreja de realitats del seu record i de la memòria ancestral del llibre. Fins a la matinada no va agafar el son plàcid.
L’endemà al matí semblava una altra dona. Es va despertar més contenta que unes pasqües i com si res no hagués passat.
Quina dona tan llunàtica!
Però, des d'aleshores que és bruixa.
    
                Fi d’aquesta història, però continuarà la bruixa?

                Atenció al bloc.